La Fundació Propedagògic es va constituir el 13 de juny de 1991 amb la finalitat de contribuir a tota mena d'accions relacionades amb la qualitat de l'educació a Catalunya. Al llarg dels vint-i-set anys de la seva primera etapa ha ajudat a la realització de prop de dos-cents projectes.
La Fundació va ser constituïda per la societat anònima Propedagògic, que va aportar un fons fundacional de vint milions de pessetes, en un acord de la Junta General Extraordinària d'Accionistes pres el 7 de maig del mateix any 1991. La Junta General en aquell moment estava formada per persones que eren o havien sigut pares i mestres de l'Escola Costa i Llobera de Barcelona: Pere Corberó Comas, President; Santos de Torres Mateo, Vicepresident; i els vocals Leopold Juan Prevosti i Pere Darder Vidal. Tots ells van formar part del primer patronat de la Fundació que havien creat, als que es van afegir altres pares i professors de l'Escola Costa i Llobera com a vocals: Dolors RiusBenito, Enric Espinet Sánchez, Francesc Mercadé Durà, Albert Garcia Zaragoza i Jaume Gibert Mombrú.
En posteriors transferències la societat anònima Propedagògic va aportar a la Fundació fins a prop de mig milió d'euros i Costa i Llobera S.L, titular de l'escola, uns altres vint i dos mil euros. Amb aquest capital i el seu rendiment financer va començar a actuar la fundació.
L'origen de Propedagògic S.A i la seva transició vers la Fundació del mateix nom és un de tants exemples del protagonisme de la societat civil catalana en l'assumpció d'iniciatives educatives que van realitzar una tasca de suplència deguda a la manca d'acció de l'administració en relació a la llengua catalana i a la renovació pedagògica, especialment a partir dels anys seixanta, mitjançant la creació d'escoles gestionades per cooperatives de famílies, de mestres, de famílies i mestres conjuntament, o amb altres formes jurídiques com va ser el cas de l'Escola Costa i Llobera. El període al que ens referim correspon també al de la fundació de Rosa Sensat i d'altres moviments de renovació pedagògica que van acabar confluint en la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Propedagògic S.A l'havien creat un grup de pares i mestres de l'Escola Costa i Llobera amb l'objectiu principal d'ajudar a les escoles que tinguessin un equip de mestres competent i que sintonitzessin amb les idees de Propedagògic S.A. Es tractava de dotar aquestes escoles dels elements necessaris per poder afrontar , en el futur, la integració a la xarxa d'escoles públiques de la Generalitat de Catalunya. La intenció generalitzava l'actuació a altres escoles atès que l'objectiu principal de Propedagògic S.A era l'ajut a les escoles ubicades al territori de Catalunya, per tal d'obtenir una millora de la qualitat de l'ensenyament. Malgrat aquest desig, per dificultats econòmiques motivades per un canvi de criteris en la concessió de crèdits, només va ser possible afrontar un projecte: el de l'Escola Costa i Llobera.
Amb les ajudes de l'administració a la construcció de nous edificis escolars, i la inversió de capital propi, es va construir l'edifici de l'actual Institut Escola Costa i Llobera, de Barcelona, concentrant en el barri de Can Caralleu les activitats escolars que fins aleshores realitzava en diferents torres i locals del districte de Sarrià - Sant Gervasi. El finançament dels crèdits obtinguts per a la construcció i les aportacions dels socis fundadors, serien satisfets per les quotes mensuals de les famílies i per una aportació que feien en el moment d'entrar a l'escola, a retornar quan els fills acabaven els seus estudis en el centre.
L'entrada de l'Escola Costa i Llobera a la xarxa d'escoles públiques el curs 1988-89, conjuntament amb les escoles del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC), va suposar la venda de l'edifici i del terreny propietat de Propedagògic S.A a la Generalitat i a l'Ajuntament. Aleshores els pares i mestres que formaven Propedagògic S.A van decidir dedicar la plusvàlua i el romanent de l'operació de compra-venda a la creació de la Fundació Propedagògic, reconduint aquell esforç econòmic cap a un horitzó escolar més ampli, de millora de la qualitat de l'educació a Catalunya.
L'acta del Patronat de 2 de juny de 1992 recull amb tota claredat que "La constitució de la Fundació ha estat possible gràcies a l'esforç de tot un equip: el de Propedagògic S.A., el de l'Escola Costa i Llobera i el del col·lectiu de pares de la mateixa escola".
El patronat
Des de la seva creació el 1991 fins l'any 2018 la Fundació Propedagògic ha tingut tres presidents: Pere Corberó Comas (1991-2001), Enric Espinet Sánchez (2001- 2014) i Josep Escolano Traver (2014 - 2018). En aquests anys els patrons que han format part de la fundació han sigut, en diferents moments:
Rosa Artigal Valls
Rosalia Caminal Homar
Tomás Corredor Pérez
Laura Cugat Solà
Pere Darder Vidal
Mariona Escobar Freixa
Artur Fornés Salillas
Eduard Gallart Sullà
Albert García Zaragoza
Jaume Gibert Mombrú
Leopoldo Juan Prevosti
Francesc Mercadé Durà
Josep Padró Margó
Aurora Prades Barrau
Begonya Del Pueyo Ruiz
Lourdes Reig Puig
Dolors Rius Benito
Tomàs Rubio Viñals
Santos de Torres Mateo
Han realitzat funcions tècniques i de coordinació Pau Vilanova i Clara Darder.
A partir de juliol de 2018 el patronat ha quedat format per:
Jaume Aguilar Vallès (President)
Quim Lázaro García (Vicepresident)
Joan Coma Ainsa (Secretari)
Rosa Artigal Valls
Ricard Aymerich Balagueró
Teresa Casas Ros
Josep Escolano Traver
Jaume Gibert Mombrú
Josep Padró Margó
Gestió pedagògica
La concessió d'ajuts ha estat feta amb els criteris pedagògics i organitzatius següents:
· Coherència amb els principis fundacionals.
· Concessió d'ajuts mitjançant concursos convocats sobre temes oberts o específics, amb convocatòria per períodes de dos anys
· Possibilitat de donar suport a les ramificacions dels projectes en funció del seu desenvolupament.
· Ajuts a projectes d'interès que s'aparten de les convocatòries temàtiques regulars.
El patronat estava format per membres d'un clar perfil econòmic i membres de perfil pedagògic. Entre aquests volem destacar la presència del pedagog Pere Darder Vidal i quatre persones que, com ell, han sigut coordinadores generals de l'Escola Costa i Llobera, avui Institut escola: Dolors Rius Benito, Jaume Gibert Mombrú i Rosa Artigal Valls i Rosalia Caminal Homar. Uns i altres han col·laborat per orientar la concreció dels objectius de la Fundació en cada moment.
En alguns moments s'ha comptat amb la col·laboració de pedagogs i especialistes externs sobretot en tasques de selecció i seguiment de projectes. Entre aquestes persones hi trobem, Assumpció Lissón, Mariona Escobar, Josep Alsinet, Ramon Canals, Jaume Cela, Isabel Darder, María José Gómez, Emili Muñoz, Artur Noguerol i Ferran Salmurri.
Agrupant els projectes pel seu contingut temàtic observem que al llarg dels anys l'esforç principal ha girat entorn a l'ajut a les biblioteques escolars (organització, divulgació i informatització), seguit per temes relacionats amb la didàctica i el currículum (matemàtica, llengua, art, ciència, teatre, interdisciplinarietat) i la diversitat. No obstant el ventall temàtic en la concessió d'ajuts ha sigut ampli i abasta els següents aspectes:
- Proves psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals.
- Aspectes psicopedagògics en general
- Competències bàsiques
- Educació emocional
- Multiculturalitat
- Exclusió social
- Alimentació
- Avaluació
- Autonomia de centres
- Salut laboral del professorat
- Equipaments escolars.
- Ajut a la digitalització de materials.
- Aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Col·legis professionals.
- Història dels moviments pedagògics
- Ensenyar a llegir i a escriure a nens i nenes amb Síndrome de Down.
- La sisena hora a primària (organització de centres).
- Ajut a jornades i trobades pedagògiques.
- Ajut a publicacions i edició de llibres.
- Projectes relacionats amb el cinema i la ràdio.
- Ajuts a la creació d'arxius d'institucions pedagògiques.
- Ajut al Recull de Premsa de la FMRPC.
- Estudis i recerques de contingut pedagògic ampli.
En el format mitjançant el qual s'han desenvolupat els projectes objectes d'ajut tenen una destacada presència els estudis realitzats per una persona o un equip, la publicació de llibres, les jornades pedagògiques i els programes i projectes d'actuació. En menor mesura hi trobem l'ajut a la publicació de revistes pedagògiques, seminaris i grups de treball, debats, premis, arxius escolars, associacions, recull de premsa i celebracions d'aniversari d'entitats.
Gestió econòmica i beneficiaris dels ajuts
La Fundació Propedagògic ha cercat en tot moment l'extensió dels seus ajuts mitjançant partners que conflueixin en l'interès pels projectes, entre els que destaquen La Caixa, Ajuntament de Girona, Universitat de Girona, Universitat Autònoma de Barcelona, Programa d'Informàtica Educativa (PIE), Diputació de Barcelona, Fundació Francesca Rubiralta i Fundació Jaume Bofill.
En nombre de projectes que han rebut ajuda de la Fundació Propedagògic trobem en primer lloc els promoguts per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, més de vint-i-cinc; la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, uns quinze; el conglomerat d'actuacions entorn al programa d'informatització de biblioteques escolars liderat per Assumpció Lissón i el PIE; i les successives etapes de desenvolupament del projecte de "Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals" de Ramon Canals i la Universitat de Girona.
Podem dir que l'ajut a Rosa Sensat ha sigut permanent, ampli i divers temàticament. D'una manera semblant ha passat amb la FMRPC, en menor mesura, destacant l'ajut al Recull de Premsa, amb continguts educatius, que arriba cada matí a les bústies electròniques de les persones donades d'alta al programa.
També l'Escola Costa i Llobera ha rebut ajuts en diferents projectes, tot respectant la voluntat de la Fundació, d'ajudar l'escola on s'origina la Fundació però no únicament a aquesta escola.
El segon grup significatiu en nombre de projectes el formen Joan Francesc Deò (6); la UAB amb projectes de diversos autors (6); Escola Costa i Llobera (6); Clara Darder (5); Joaquim Rios i Albert Lacruz (5); Lluís Busquets pel Departament d'Ensenyament (4); Gabriel Comes, de la URV (3) i Joan Teixidó (2).
La resta la formen 60 beneficiaris que han estat ajudats en un o dos projectes.
La crisi econòmica va afectar severament la Fundació a partir de l'any 2007, quan van baixar els interessos del capital. No obstant es va seguir invertint en projectes i ajuts, la qual cosa va generar una progressiva descapitalització.
El 2018 s'ha produït una entesa entre Fundació Propedagògic i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya que obre una nova etapa per a la Fundació, amb el manteniment dels objectius de millora de l'educació a Catalunya que han estat sempre presents.
La Fundació va ser constituïda per la societat anònima Propedagògic, que va aportar un fons fundacional de vint milions de pessetes, en un acord de la Junta General Extraordinària d'Accionistes pres el 7 de maig del mateix any 1991. La Junta General en aquell moment estava formada per persones que eren o havien sigut pares i mestres de l'Escola Costa i Llobera de Barcelona: Pere Corberó Comas, President; Santos de Torres Mateo, Vicepresident; i els vocals Leopold Juan Prevosti i Pere Darder Vidal. Tots ells van formar part del primer patronat de la Fundació que havien creat, als que es van afegir altres pares i professors de l'Escola Costa i Llobera com a vocals: Dolors RiusBenito, Enric Espinet Sánchez, Francesc Mercadé Durà, Albert Garcia Zaragoza i Jaume Gibert Mombrú.
En posteriors transferències la societat anònima Propedagògic va aportar a la Fundació fins a prop de mig milió d'euros i Costa i Llobera S.L, titular de l'escola, uns altres vint i dos mil euros. Amb aquest capital i el seu rendiment financer va començar a actuar la fundació.
L'origen de Propedagògic S.A i la seva transició vers la Fundació del mateix nom és un de tants exemples del protagonisme de la societat civil catalana en l'assumpció d'iniciatives educatives que van realitzar una tasca de suplència deguda a la manca d'acció de l'administració en relació a la llengua catalana i a la renovació pedagògica, especialment a partir dels anys seixanta, mitjançant la creació d'escoles gestionades per cooperatives de famílies, de mestres, de famílies i mestres conjuntament, o amb altres formes jurídiques com va ser el cas de l'Escola Costa i Llobera. El període al que ens referim correspon també al de la fundació de Rosa Sensat i d'altres moviments de renovació pedagògica que van acabar confluint en la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Propedagògic S.A l'havien creat un grup de pares i mestres de l'Escola Costa i Llobera amb l'objectiu principal d'ajudar a les escoles que tinguessin un equip de mestres competent i que sintonitzessin amb les idees de Propedagògic S.A. Es tractava de dotar aquestes escoles dels elements necessaris per poder afrontar , en el futur, la integració a la xarxa d'escoles públiques de la Generalitat de Catalunya. La intenció generalitzava l'actuació a altres escoles atès que l'objectiu principal de Propedagògic S.A era l'ajut a les escoles ubicades al territori de Catalunya, per tal d'obtenir una millora de la qualitat de l'ensenyament. Malgrat aquest desig, per dificultats econòmiques motivades per un canvi de criteris en la concessió de crèdits, només va ser possible afrontar un projecte: el de l'Escola Costa i Llobera.
Amb les ajudes de l'administració a la construcció de nous edificis escolars, i la inversió de capital propi, es va construir l'edifici de l'actual Institut Escola Costa i Llobera, de Barcelona, concentrant en el barri de Can Caralleu les activitats escolars que fins aleshores realitzava en diferents torres i locals del districte de Sarrià - Sant Gervasi. El finançament dels crèdits obtinguts per a la construcció i les aportacions dels socis fundadors, serien satisfets per les quotes mensuals de les famílies i per una aportació que feien en el moment d'entrar a l'escola, a retornar quan els fills acabaven els seus estudis en el centre.
L'entrada de l'Escola Costa i Llobera a la xarxa d'escoles públiques el curs 1988-89, conjuntament amb les escoles del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC), va suposar la venda de l'edifici i del terreny propietat de Propedagògic S.A a la Generalitat i a l'Ajuntament. Aleshores els pares i mestres que formaven Propedagògic S.A van decidir dedicar la plusvàlua i el romanent de l'operació de compra-venda a la creació de la Fundació Propedagògic, reconduint aquell esforç econòmic cap a un horitzó escolar més ampli, de millora de la qualitat de l'educació a Catalunya.
L'acta del Patronat de 2 de juny de 1992 recull amb tota claredat que "La constitució de la Fundació ha estat possible gràcies a l'esforç de tot un equip: el de Propedagògic S.A., el de l'Escola Costa i Llobera i el del col·lectiu de pares de la mateixa escola".
El patronat
Des de la seva creació el 1991 fins l'any 2018 la Fundació Propedagògic ha tingut tres presidents: Pere Corberó Comas (1991-2001), Enric Espinet Sánchez (2001- 2014) i Josep Escolano Traver (2014 - 2018). En aquests anys els patrons que han format part de la fundació han sigut, en diferents moments:
Rosa Artigal Valls
Rosalia Caminal Homar
Tomás Corredor Pérez
Laura Cugat Solà
Pere Darder Vidal
Mariona Escobar Freixa
Artur Fornés Salillas
Eduard Gallart Sullà
Albert García Zaragoza
Jaume Gibert Mombrú
Leopoldo Juan Prevosti
Francesc Mercadé Durà
Josep Padró Margó
Aurora Prades Barrau
Begonya Del Pueyo Ruiz
Lourdes Reig Puig
Dolors Rius Benito
Tomàs Rubio Viñals
Santos de Torres Mateo
Han realitzat funcions tècniques i de coordinació Pau Vilanova i Clara Darder.
A partir de juliol de 2018 el patronat ha quedat format per:
Jaume Aguilar Vallès (President)
Quim Lázaro García (Vicepresident)
Joan Coma Ainsa (Secretari)
Rosa Artigal Valls
Ricard Aymerich Balagueró
Teresa Casas Ros
Josep Escolano Traver
Jaume Gibert Mombrú
Josep Padró Margó
Gestió pedagògica
La concessió d'ajuts ha estat feta amb els criteris pedagògics i organitzatius següents:
· Coherència amb els principis fundacionals.
· Concessió d'ajuts mitjançant concursos convocats sobre temes oberts o específics, amb convocatòria per períodes de dos anys
· Possibilitat de donar suport a les ramificacions dels projectes en funció del seu desenvolupament.
· Ajuts a projectes d'interès que s'aparten de les convocatòries temàtiques regulars.
El patronat estava format per membres d'un clar perfil econòmic i membres de perfil pedagògic. Entre aquests volem destacar la presència del pedagog Pere Darder Vidal i quatre persones que, com ell, han sigut coordinadores generals de l'Escola Costa i Llobera, avui Institut escola: Dolors Rius Benito, Jaume Gibert Mombrú i Rosa Artigal Valls i Rosalia Caminal Homar. Uns i altres han col·laborat per orientar la concreció dels objectius de la Fundació en cada moment.
En alguns moments s'ha comptat amb la col·laboració de pedagogs i especialistes externs sobretot en tasques de selecció i seguiment de projectes. Entre aquestes persones hi trobem, Assumpció Lissón, Mariona Escobar, Josep Alsinet, Ramon Canals, Jaume Cela, Isabel Darder, María José Gómez, Emili Muñoz, Artur Noguerol i Ferran Salmurri.
Agrupant els projectes pel seu contingut temàtic observem que al llarg dels anys l'esforç principal ha girat entorn a l'ajut a les biblioteques escolars (organització, divulgació i informatització), seguit per temes relacionats amb la didàctica i el currículum (matemàtica, llengua, art, ciència, teatre, interdisciplinarietat) i la diversitat. No obstant el ventall temàtic en la concessió d'ajuts ha sigut ampli i abasta els següents aspectes:
- Proves psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals.
- Aspectes psicopedagògics en general
- Competències bàsiques
- Educació emocional
- Multiculturalitat
- Exclusió social
- Alimentació
- Avaluació
- Autonomia de centres
- Salut laboral del professorat
- Equipaments escolars.
- Ajut a la digitalització de materials.
- Aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Col·legis professionals.
- Història dels moviments pedagògics
- Ensenyar a llegir i a escriure a nens i nenes amb Síndrome de Down.
- La sisena hora a primària (organització de centres).
- Ajut a jornades i trobades pedagògiques.
- Ajut a publicacions i edició de llibres.
- Projectes relacionats amb el cinema i la ràdio.
- Ajuts a la creació d'arxius d'institucions pedagògiques.
- Ajut al Recull de Premsa de la FMRPC.
- Estudis i recerques de contingut pedagògic ampli.
En el format mitjançant el qual s'han desenvolupat els projectes objectes d'ajut tenen una destacada presència els estudis realitzats per una persona o un equip, la publicació de llibres, les jornades pedagògiques i els programes i projectes d'actuació. En menor mesura hi trobem l'ajut a la publicació de revistes pedagògiques, seminaris i grups de treball, debats, premis, arxius escolars, associacions, recull de premsa i celebracions d'aniversari d'entitats.
Gestió econòmica i beneficiaris dels ajuts
La Fundació Propedagògic ha cercat en tot moment l'extensió dels seus ajuts mitjançant partners que conflueixin en l'interès pels projectes, entre els que destaquen La Caixa, Ajuntament de Girona, Universitat de Girona, Universitat Autònoma de Barcelona, Programa d'Informàtica Educativa (PIE), Diputació de Barcelona, Fundació Francesca Rubiralta i Fundació Jaume Bofill.
En nombre de projectes que han rebut ajuda de la Fundació Propedagògic trobem en primer lloc els promoguts per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, més de vint-i-cinc; la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, uns quinze; el conglomerat d'actuacions entorn al programa d'informatització de biblioteques escolars liderat per Assumpció Lissón i el PIE; i les successives etapes de desenvolupament del projecte de "Proves Psicopedagògiques d'aprenentatges instrumentals" de Ramon Canals i la Universitat de Girona.
Podem dir que l'ajut a Rosa Sensat ha sigut permanent, ampli i divers temàticament. D'una manera semblant ha passat amb la FMRPC, en menor mesura, destacant l'ajut al Recull de Premsa, amb continguts educatius, que arriba cada matí a les bústies electròniques de les persones donades d'alta al programa.
També l'Escola Costa i Llobera ha rebut ajuts en diferents projectes, tot respectant la voluntat de la Fundació, d'ajudar l'escola on s'origina la Fundació però no únicament a aquesta escola.
El segon grup significatiu en nombre de projectes el formen Joan Francesc Deò (6); la UAB amb projectes de diversos autors (6); Escola Costa i Llobera (6); Clara Darder (5); Joaquim Rios i Albert Lacruz (5); Lluís Busquets pel Departament d'Ensenyament (4); Gabriel Comes, de la URV (3) i Joan Teixidó (2).
La resta la formen 60 beneficiaris que han estat ajudats en un o dos projectes.
La crisi econòmica va afectar severament la Fundació a partir de l'any 2007, quan van baixar els interessos del capital. No obstant es va seguir invertint en projectes i ajuts, la qual cosa va generar una progressiva descapitalització.
El 2018 s'ha produït una entesa entre Fundació Propedagògic i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya que obre una nova etapa per a la Fundació, amb el manteniment dels objectius de millora de l'educació a Catalunya que han estat sempre presents.
